NADAL 2007

Be amics i amigues, ja s'acaben les festes nadalenques, de fet ja s'ha acabat l'any 2007, un any que per uns haurà estat molt bo, per altres dolent i per alguns altres, sense pena ni glòria. Però avui no vinc a parlar del que ha estat l'any 2007, si no de les festes de Nadal. Quan parlem d'aquestes festes ja mentalment, els catalans i baleàrics fem un grup, 24, 25 26, 31de desembre i 1 i 6 de gener. Perquè, dons ni més ni menys per què per nosaltres tots aquest son dies festius. Be no tots, no, segons diu la tradició el dia 24 desprès de sopar a casa, normal sensa cap fartó de menjar i al punt de la mitja nit, o sia a les 12 en punt que com diu la cançó. Les dotze van tocant i ja és nat el Rei infant fill de Maria, és quan tocava anar a la Missa del Gall. Un cop acabada es reunien les families a casa d'algú d'ells a fer el "ressopó" o sigui a menjar els torrons i les neules i a fer "Caga el Tió".

--------

Bien amigos y amigas, ya se acaban las la fiestas navideñas, d

Que què ésel Tió?, ay amics meus, el Tió, era i segueix sent un tros de soca buida per dins on per una banda s'hi pinta una cara i s'omple de tots els dolços que es puguin menjar aquests dies, neules, torron, "mantecadas", etc. etc. etc., llavors els més menuts de la casa amb uns pals el pican cantant-li "Caga tió, caga torró, no caguis arengades , que són salades, caga torrons que son molt bons. (de fet en cada lloc de Catalunya tenen la seva pròpia cançó`per fer cagar al pobre tronc que no te la culpa de res).

Be així era abans, quan jo era petita i no tant petita, però les coses canvien i les tradicions també i avui dia el que marca és anar a fer un bon tiberi a casa del parents i/o amics, oblidant-nos de qualsevol altra cosa que no sigui passar una bona nit, tot i que molts de nosaltres seguint fent cagar el Tió, ja sigui el 24, 25 o el 26. el cas és que cagui.

Ara be el dia 2

una pasejada pel barri Gòtic de Barcelona/Un paseo por el Barrio Gótico de Barcelona

Entre ahir i avui he anat a l’Arxiu Municipal Administratiu (AMA pels amics) i aprofitant l’avinentesa, al sortir una mica per aclarir-me el cap de tants noms i cognoms, he donat una passejada per part Barri Gòtic de Barcelona.

Començaré per dir que l’Arxiu es troba al final del carrer del Bisbe Cassador, al costat mateix del Palau de Recasens, on hi va viure Isabel de Recasens, contesa de Palamós. És un edifici construït durant el Segle XIII del qual encara es conserven algunes finestres, la part inferiors del pati i l’escala que comunica a les estàncies superiors,. Hi va haver una primera restauració al SXV i al XVIII s’hi van afegir balcons i es va modificar el seu interior. Actualment i des de 1790 acull la Reial Acadèmia de les Bones Lletres.

Entre ayer y hoy he ido al Archivo Municipal Administrativo (AMA, para los amigos) y aprovechando la ocasión, al salir, y un poco para despejarme de tantos nombres y apellidos, he dado un paseo por una parte del Barrio Gótico de Barcelona.

Empezaré por decir que el Archivo se encuentra al final de la calle Bisbe Cassador (Obispo Cassador), al lado mismo del Palacio de Recasens, donde vivió Isabel de Recasens, condesa de Palamós. Es un edificio construido durante el Siglo XIII del cual aun se conservan algunas ventanas, la parte inferior del patio y la escalera de acceso a las estancias superiores. Hubo una primera restauración en el SXV i en el SXVIII se le añadieron balcones y se modificó el interior. Actualmente y desde 1790 es la Sede de la Real Academia de la Buenas Letras.


El carrer del Bisbe Cassador desemboca a la Plaça de Sant Just on hi trobem la parròquia de Sant Just i Pastor. Aquesta és una de les més antigues de la Ciutat. Construïda al SXIV a la Baixa Edat Mitjana. Segons he llegit va fer de Catedral mentre es construïa l’actual. Dins s’hi veneren les relíquies del Sants que estan dins d’una arqueta i les va donar la reina Violant d’Hungria, esposa de Jaume I. Les relíquies procedien de la Catedral de Narbona.

La calle del Bibe Cassador desemboca en la Pla de Sant Just (Justo) donde se encuentra la parroquia de San Just i Pastor. Ésta es una de las más antiguas de la Ciudad. Construida en Baja Edad Media. Segun he leido hizo de Catedral mientras se construïa la actual. Den
Tro se veneran las relíquias de los Santos que estan dentro de una arqueta y la donó la reina Violante de Hugria, esposa de Jaime I. Las reliquias procedian de la Catedral de Narbona.


En aquest mateixa plaça hi ha una font construïda l’any 1367, en honor de Joan Fiveller, veí d’aquell indret i descobridor de una mina d’aigua a la serra de Collserola, que va ser canalitzada fins arribar a la Ciutat. La font donava a l’antic cementiri parroquial on diuen que si van enterrar els primer màrtirs cristians de Barcelona. L’any 1831 es va prohibir que els cementiris estiguessin dins la Ciutat i va ser traslladat, llavors es va aprofitar per restaurar la font hi es va fer la balustrada que hi ha sobre. L’any 2003 es va tornar a restaurar. Dalt de la font es pot veure la imatge de Sant Justo

En esta misma plaza hay una fuente construida el año 1367 en honor a Joan Fiveller, vecino del lugar y descubridor de una mina de agua en la sierra de Collserola, que fue canalizada hasta llegar a la Ciudad. La fuente daba al antiguo cementerio parroquia donde dicen se enterraron los primeros mártires cristianos de Barcelona. El año 1831 se prohibió que las necrópolis estuvieran dentro de la Ciudad, aprovechando este hecho se restauró la fuente y se construyó la balaustrada que hay encima actualmente. En el año 2003 se volvió a restaurar Encima de la fuente se puede ver la imagen de San Justo franqueado por los escudos real y de ciudad de Barcelona

Girant a la dreta de la plaça sortim al carrer de Jaume I que desemboca a la Plaça de Sant Jaume on hi han els edificis de l’Ajuntament a l’esquerra i la Generalitat a la dreta.

L’Ajuntament només te una façana gòtica que és la lateral del carrer de la Ciutat. Va ser l’entrada principal fins que es va construir al SXIX l’ actual que és la de la Pl. Sant Jaume.

Quan a l’edifici de la Generalitat (Govern Autònom de Catalunya), es va construir fa uns 600 anys, tot i que ha patit diverses modificacions per adaptar-lo a les necessitats actuals. Mentre que la façana principal es a construir l’any 1596, d’estil Renacentista, disenyada per Pere Blau, les dels carrers del Bisbe, construïda per Pere Joan, i Sant Honorat, són gòtiques. L’escalinata i el pati es van construir l’any 1425


Girando a la derecha de la plaza, salimos a la calle de Jaime I que desemboca a la Plaza de Sant Jaume (Jaime) donde hay los edificios del Ayuntamiento a la izquierda y la Generalitat a la derecha.

El Ayuntamiento solo conserva una fachada gótica que es la lateral de la calle Ciutat, Fue la entrada principal hasta que se construyó en el SXIX la actual que está en la Pl. de Sant Jaume.

En cuanto al edificio de la Generalitat (Gobierno Autónomo de Cataluña), se construyó hace unos 600 años, ha sufrido diversas modificaciones para adaptarla a las necesidades actuales. Mientras que la fachada principal es de 1596, de estilo Renacentistas, diseñada por Pere Blau, las de las calles del Bisbe, construida por Pere Joan, y la de San Honorato son góticas. La escalinata y el patio se construyeron en 1425

Des de la plaça de Sant Jaume surt el carrer del Bisbe. És aquest carrer un punt neuràlgic que uneix la Pl. Abans dita amb, la Plaça Nova (Catedral) i per on poden anar a l’emblemàtica Pl. de Sant Felip Neri i a altres indrets d’una força cultural i històrica molt important.

En el mateix carrer del Bisbe hi ha un pont que uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges(SXIV-SXVI) que és d’un fals estil gòtic. Construït l’any 1928 per Joan Rubió i Bellver deixeble i col·laborador de Gaudi. L’arcada del pot per la part de sota hi ha una calavera, que es diu és real, travessada per una daga, tot i que no se sap de cert..

Desde la Pl. de Sant Jaume, sale la calle del Bisbe. És esta calle un punto neurálgico ue une la Pl. Antes dicha con la Pl. Nova (Catedral) y por donde se puede ir a la emblemática Pl. De San Felipe Neri, y a otros lugares de una fuera cultural e histórica muy importante.
En la misma calle del Bisbe hay un puente que une el Palau de la Generalitat con la Casa dels Canonges (SXIV_SXVI)y que es de un falso estilo gótico. Construido el año 1928 por Joan Rubió o Bellver, discípulo y colaborador de Gaudí. La arcada del puente en su parte inferior tiene una calavera, que se dice es real, atravesada por una daga, aunque no se sabe de cierto

Seguint pel carrer del Bisbe tombem a la dreta pel carrer de La Pietat, anomenat així per la imatge gravada a la porta d’entrada que te la Catedral per aquest carrer, voltejant la Casa dels Canonges, construïda entre els Segles XIV-XVI i restaurada dues vegades en anys posterior.

Es aquesta zona, la del darrera de la Catedral per on podem trobar també el Palau del Lloctinent, on hi a haver durant algun temps l’Axiu de la Corona d’Aragó, traslladat actualment al carrer Almogàvers., també hi ha el Palau Reial Major, Coronat amb la torre-mirador del Rei Martí i on hi ha el Saló del Tinell. A la dreta hi podem veure la Capella de Santa Águeda i també al costa de la capella i ja fent cantonada amb el carrer Veguer està la Casa Clariana-Padellàs, on hi ha actualment museu d’Història de la Ciutat.

-----------------------
Siguiendo por la calle del Bisbe, girando a la derecha por la calle de la Piedad, nombrada así por el gravado que hay en la puerta de acceso que tiene la Catedral por este lado, dando pues la vuelta a esta calle encontramos la Casa dels Canonges, construida entre los SXIV-XVI i restaurada dos veces en años posteriores.

Es por esta zona, la de atrás de la Catedral por donde también podemos encontrar el Palacio del Lugarteniente, donde estuvo durante un tiempo el Archivo de la Corona de Aragón, trasladado actualmente a la calle de los Almogavares, también está el Palacio Real Mayor, coronado con la torre-mirador del Rey Martí y donde se encuentra el Salón del Tinell. A la derecha podemos ver la Capilla de Santa Águeda i al lado de la capilla haciendo esquina con la calle Veguer está la Casa Clariana-Padellás, donde está actualmente el museo de Historia de la Ciudad.

Tornant enrere fins a sortir altre cop al carrer del Bisbe i seguint avall, davant de la porta d’entrada al Claustre de la Catedral hi ha una plaça flanquejada per dos carrers, un és el carrer Baixada de Santa Eulàlia, l’altre és un carreró que surt a l’emblemàtica Plaça de Sant Felip Neri. En aquesta Plaça durant l’Edat Mitjana hi va haver un cementiri, posteriorment a l’any 1752, s’hi va construir la parròquia de Sant Felip. Durant la Guerra Civil Espanyola l’Església va ser bombardejada matant a vint nens que si havien refugiat. Actualment en la pared de la façana encara es poden veure els efectes de les bombes.
Volviendo hacia atrás hasta salir de nuevo a la calle del Bisbe y siguiendo hacia abajo, delante de la puerta de acceso al Claustro de la Catedral hay una plaza flanqueada por dos calles, la de la Bajada de Santa Eulalia y un callejón que desemboca a la emblemática Plaza de Sant Felipe Neri. En esta plaza durante la Edad Media había un cementerio, posteriormente en el año 1752 se construyó la parroquia de San Felipe. Durante la Guerra Civil Española la Iglesia fue bombardeada matando a veinte niños que se habían refugiado en ella. Actualmente en la pared de la fachada se pueden ver aun los efectos de las bombas.

Fins aquí un petit aperitiu del que és la Barcelona gòtica, això tant sols és la mínima part del que podem trobar. Pot ser en una propera vegada faré un altre resum amb més informació.

Hasta aquí un pequeño aperitivo de lo que es la Barcelona gótica, eso es tan solo la mínima parte de lo que podemos encontrar. Tal vez en una próxima ocasión haga otro resumen com más información.

Con cariño.

Festa de Tots els Sants/Festividad de Todos los Santos

El dia 31 d'octubre i l'1 de novembre, la majoria de la gent es dedica a anar als cementiris per honorar els seus difunts. Hi ha països que fins hi tot hi celebren el dinar al costat de les tombes dels seus familiars. Jo particularment penso que per fer això no cal esperar un dia determinat. Hi han 365 dies a l'any per recordar les nostres famílies ja ya fallecida, pares, mares, oncles, avis....etc. Per això vaig ser una de les moltes persones que aprofiten uns dies de descans per fugir de la ciutat. i buscar la pau dels pobles on encara s'hi pot trobar juntament amb la tranquil.litat, poca contaminació, aigües dolces i salades on hi oneigen els vaixells i per on sobrevolen els ocells.


-----------------------------------

El dia 31 de octubre y el 1 de noviembre , la mayoria de la ente se dedica a ir a los cementerios para honrar a sus difuntos. Hay paises que hasta lo celebran comiendo al lado de las tumbas de sus familiares. Yo particularmente pienso que para hacer eso no es necesario esperar un dia determinado. Hay 365 dias al año para recordar a nuestras familias ya llecida, padres, madres, tios, abuelos....... etc. Por eso fui una de las muchas personas que aprovechan unos dias de descanso para huir de la ciudad y buscar la paz de los pueblos donde aun se puede encontrar junto a la tranquilidad, la poca contaminació, aguas dulces y salades donde ondean los barcos y por donde sobrevuelan los pájaros.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Un d'aquests llocs és el poble de L'Escala, situat a uns 150 km de Barcelona, i ha uns 60 de França. En aquest petit indret de l'Empordà és on encara el temps pasa mica en mica, sense presa amb una tranquil.litat positiva, on el mar i la terra s'uneixen en una abraçada profunda,on un mateix, passejant per la vorera del mar pot somiar mes enllà on es perd la vista cap a l'horitzó, on hi han cales de sorra finisima aigües poc fondes i fresques a l'estiu, o cales rocoses on hi bateguen les ones en el seu anar "amunt avall, amunt avall"......................


-------------------------------------------------


Uno de estos lugares es el pueblo de la Escala, situado a unos 150 km. de Barcelona, y a unos 60 de Francia. Ente pequeño lugar de l'Empordà es donde aun el tiempo pasa poco a poco, sin prisa, con una tranquilidad positiva, donde el mar y la tierra se unen en una abrazo profundo, donde hay calas de arena finisima, aguas poco profundas y frescas en verano, o calas rocosas donde baten las olas en su ir "arriba abajo, arriba abajo"........

























Cala Montgó

















Cala Montgó

Prop de L'Escala hi ha l'antiga Emporium (Empuries) on en el S.IV a C. si van instal.lar els grecs i posteriorment cap al S.II a C. hi van entrar al romans pasan a dir-se Emporiae. Així com el grec van adaptar les seves construccions al terreny, els roman ho van fer al reves i van construir les cases a la seva conveniència fent així que el terreny s'acomodés a ells. Des del turó on està situada aquesta antiga ciutat es visualitza tot el Golf de Roses i el Cap de Creu. per tant era un lloc molt apropiat per assentar-s'hi no solament pel seu valor estratègic sino que també per la seva bellesa natural.

A continuació i trobereu una sèrie de fotografies de les dues ciutats.

-------------------------------------

Cerca de de la Escala hay la antigüa Emporium (Empuries) donde en el S.IV aC. se instalaron los griegos y posteriormente hacia el S II a C. entraron los romanos pasandose a llamar Emporiae. Así como los griegos adaptaron las construcciones al terreno, los romanos lo hicieron al reves, y contruyeron las casas a su conveniencia haciendo que el terreno se acomodara a ellos. Desde el monte donde esta situada esta antigua ciudad se visualiza tot el Golfo de Rosas y el Cabo de Creus, por lo que era un lugar muy apropiado para asentarse y no solamente por su valor estratégico sino que tambien por su belleza natural.

Part de la ciudad grega/Parte de la ciudad griega

Cisterna grega per recollir aigúes plujanes

Cisterna griega para recoger aguas de lluvia

Mosaic d'un dormitori grec/mosaico de un dormitorio griego

Espero que os haya gustado este pequeña visita a l'Escala-Empurias

Una història de familia

Des que era petita sempre havia sentit dir que jo tenia familia a Mèxic però mai em van explicar qui eren encara que si sabia on eren .
Poc desprès de morir la meva mare entre tots el papers, documents, i fotografies que tenia guardats, vaig trobar uns llibres escrit de puny i lletre pel meu besavi Vidal, pare de la meva àvia paterna, on ell escrivia els esborranys de les cartes que havia de enviar al seu germà, oncle i nebots a Mèxic i que posterior les enviava. Això va ser un punt al meu favor per poder anar desfent la troca i descobrint qui eren i que feien a Villahermos de Tabasco.
----------------------------
Desde que era pequeña siempre habia oido decir que yo tenia familia en México pero nunca me explicaron quien eran, aunque si sabia donde estaban.
Poco después de morir mi madre entre todos los papeles, documento y fotografias que tenía guardados, encontré unos libros manuscritos por mi bisabuelo Vidal, padre de mi abuela paterna, donde el escribia los borradores de las cartes que tenia que enviar a su hermano, tio y sobrinos en México, y que posteriorment las enviaba. Eso fue un punto a mi favor para poder deshilvanar el ovillo y descubriendo quienes eran y que hacian en Villahermosa de Tabasco.

Presentació

Avui començo un Bloc, per què ho faig? , dons pot ser perquè encara no havia probat aquesta manera de comunicar-me amb la resta del mon i m'agrada.

Qui hi posaré?, dons les troballes, comentaris, imatges, etc. que cregui més convenient dins del camp de les meves anades i vingudes per el mon dels arxius, a la recerca de dades que obrin les portes a la història dels meus avantpassats, o de les meves vivències personals..

Espero que tothom que ho llegeixi, ho trobi interessant i distret.

-------------

Hoy comieno un Bloc, porqué lo hago?, tal vez por qué aun no habia probado esta manera de comunicar-me con el resto del mundo y me gusta.

Que pondré?, lo que encuentre, comentarios, imagenes, etc. que crea más conveniente dentro del campo de mis idas y vueltas por el mundo de los archivos, a la búsqueda de datos que abran las puertas a la historia de mis antepassados, o de mis vivencias personales

Espero que todo aquel/aquella que lo lea lo encuentre interesante y distraido.